Ja sóc aquí!!!

Molt bé gent, per fi he arribat. La meva tornada havia de ser d'aquí un mes, però les coses van com van i, per fi sóc a casa.
He penjat fotos desde l'avió de tornada, l'aeroport de Miami, la foto amb les mestres de l'escola on vaig treballar (si us hi fixeu bé, hi ha una gallina fent de mestre, hehehe), la resta són del taller de costura que fa un any que funciona. Les dones hi posen molt de la seva part, fent patrons amb papers de diaris i fent-se les seves pròpies vestimentes a mà, sense màquina.

Coses que trobaré a faltar: el verd del paissatge, comentaris diversos i molt divertits dels nens i nenes mentre els feia la prova de la vista (per exemple: qué miras?...el bar), sortir al pati de la casa, veure una gallina que pon un ou, agafar-lo i menjar-me'l, comprar verdura, fruita, tortillas sense sortir de la casa, tenir espai per pejar la roba i tenir-la seca al mateix dia, els mangos donant cops al terra , agafar-lo per menjar, per fer fresco i repartir-los als nanos que en demanen. Els picos, el platano, el madura, el banano (tots per cuinar de maneres dieferents) i altres xoxades per menjar. els sonriures dels nanos de Los Lirios quan els feia una broma, els petons que em van donar quan em vaig despedir. L'acolliment de les persones, que m'inviten a tacos, m'ofereixen una cadira, ombre, aigua... Ser madrina d'una nena de 4 anys que al final no va poder ser. Els veïns que passan pel jardí de la casa i diuen "con permiso". El silenci, de certs moments. La música bachata que s'escoltava a tothora. Les migdiades llargas.
Tot això, és un petit tastet de coses que he pogut fer i disfrutar, però el meu enemic número 1 ha sigut LA CALOR.

Des de dissabte que sóc a casa, acompanyada...L'Edgar i jo em anat a viure junts, am plans de futur. Aviat, direu alguns, potser, però és que no tenim 15 anys cap dels dos.

Molt bé gent, ara sí que ens podrem veure pel carrer, al bar, al Círcol, al Badiu, a la Mobba, a plaça, pel carrer de mar, la Rambla, la platja......