Dios!!!! Estic histèrica!!!!

Ja està, estic a punt d'embarcar-me en aquest viatge i estic morta de por.

Fa temps que en parlo. Li comento a la gent que marxo, em pregunta, contesto, hi penso, tinc ganes de marxar, faré això i allò altre.... un llarg etc, que es converteix en una incògnita cada cop que hi penso.

No sé que passarà, com hi estaré, tinc por d'anar-hi i no sentir-me útil.....Suposo que és molt normal tenir aquests sentiments al cap. Els nervis se'm mengen cada cop que hi penso, i com que a mi no em costa posar-me nerviosa, doncs imagineu com estic. HISTÈRICA.

Per una banda tinc ganes d'agafar l'avió i arribar a Nicaragua, veure com és el lloc, que hem trobo, etc....però per una altre banda no vull marxar. ARA ESTIC MOLT BÉ. Sé que ell ho enten, no ho comparteix, però sap que m'ha de deixar fer aquest viatge. L'estimo i tinc ganes de passar més moments amb ell.


Per cert, vaig decidir tallar-me els cabells abans de marxar. La idea era copiar l'escena de la Teniente O'neil, però crec que seé més sensata i aniré a La Pelu (sisí, a alo grande)