Dios!!!! Estic histèrica!!!!

Ja està, estic a punt d'embarcar-me en aquest viatge i estic morta de por.

Fa temps que en parlo. Li comento a la gent que marxo, em pregunta, contesto, hi penso, tinc ganes de marxar, faré això i allò altre.... un llarg etc, que es converteix en una incògnita cada cop que hi penso.

No sé que passarà, com hi estaré, tinc por d'anar-hi i no sentir-me útil.....Suposo que és molt normal tenir aquests sentiments al cap. Els nervis se'm mengen cada cop que hi penso, i com que a mi no em costa posar-me nerviosa, doncs imagineu com estic. HISTÈRICA.

Per una banda tinc ganes d'agafar l'avió i arribar a Nicaragua, veure com és el lloc, que hem trobo, etc....però per una altre banda no vull marxar. ARA ESTIC MOLT BÉ. Sé que ell ho enten, no ho comparteix, però sap que m'ha de deixar fer aquest viatge. L'estimo i tinc ganes de passar més moments amb ell.


Per cert, vaig decidir tallar-me els cabells abans de marxar. La idea era copiar l'escena de la Teniente O'neil, però crec que seé més sensata i aniré a La Pelu (sisí, a alo grande)

Ja queda menys

Cada dia que passa sento que em poso més nerviosa. Tinc moltes ganes de marxar, però deixar enrera certes coses i persones....em fa dubtar molt.

Bé, aquesta setmana he fet molts progressos.
- Actualitzar el meu passaport, que em caducava el febrer.
- Comprarar-me un portàtil per poder fer la meva tasca i poder parlar amb els meus des de allà.
- He anat a vacunar-me, encara em fa mal el braç de les punxades.
- Ja començo a pensar quines maletes m'enportaré i què hi posaré a dintre.

Bé, poc a poc. Aix quins nervis

El que puc deixar enrera

És curiosa la vida.

Fa 4 dies no tenia cap tipus de lligam per poder fer, amb tranquilitat, aquest viatge. Una setmana després de comprar el bitllet vaig conèixer una persona molt especial.

Les contradiccions de la vida. Per una banda vull marxar i tenir una experiència diferent de les que he tingut. Però, per una altre banda, em quedaria per aquesta persona.
Ho hem estat parlant i els dos entenem la postura de l'altre. Però la tristesa apareix quan hi pensem.

Només espero que tot ens vagi bé. Poder fer-ho tot. Fer un viatge esperat, superar la soledat i poder tornar per trobar-me amb aquesta persona que m'ha canviat la vida en un tres i no res.

Gràcies carinyo, t'estimo molt.

El Projecte

Avui he tingut una reunió bastant important pel meu viatge. El projecte que faré a Chichigalpa comença a tenir una mica de cara i ulls.

En Benji Moliné, uns dels mestres de la l'escola Jungfrau, que fa 10 anys, que treballa per què l'agermanament amb l'escola Francisca González, tiri endavant, m'ha donat informació bastant important per poder perfilar la meva tasca a Chichigalpa.

Sobre l'any 2000 es va fer un estudi de la població, a càrrec d'Arquitectes sense fronteres. En ell es veu les parceles que es van construir, les famílies que les van habitar, els seus estudis, les professions i algunes observacions interessants sobre aquestes.
Tenint com a base això, la idea és fer una comparació amb l'any 2000. Veure com estan ara les famílies, si s'ha ampliat el nombre de persones que hi vui, si els menors estan escolaritzats, qui treballa dintre del cercle familiar i quines problemàriques hi pot haver.

A part, hi ha una zona pròxima al Barri de Los Lirios, on s'estan construïnt un munt de barraques. Aquí s'haurà de veure com viuent aquestes famílies i veure quès es pot fer de cara al futur amb aquest sector de la població.

A l'Escola Francisca González faré una visita i veure en què puc col·laborar.

Los Pinoleros. Un esplai creat arrel d'un casal d'estiu que van fer els meus companys i companyes de l'esplai Xirusplai fa dos estius.

I altres coses que aniré informant que ara m'estic veient molta feina de cop.


Ostres, escrivint m'estic donant compte que en tres mesos és complicat fer tot això. Però, aniré a fer el màxim possible, que en tinc moltes ganes.
Queda poc temps, però ja em veig a sobre l'avió direcció a Managua. Quins nervis.

Segueixo amb els preparatius

A poc a poc les coses comencen a tenir una mica més de forma.

Per fi, ja he comprat el bitllet. Marxo el 12 de gener i torno el 12 d'abril a casa. Espero que aquests tres mesos em serveixin per entendre moltes coses. Coses respecte a mi i respecte als demés.

Ja tinc l'hora de per posar-me les vacunes. Quina por, això de punxar-me mai m'ha agradat. Però s'ha de fer, oi?? No vull patir segons quines coses.

Ara em falten coses igual o més importants per poder marxar.
1. El passaport. El tinc fet, però em caduca el mateix febrer. Així que, corre-m'hi tots!
2. Començar a lligar les meves feines allà.
Col·laborar a l'esplai Los Pinoleros; on els meus companys de l'esplai Xirusplai, van contribuir a la seva fundació
Col·laborar a l'educació d'adults
Intentar fer un estudi de les necessitats més essencials de la població. Aquest serà el gruix, o això espero, de la meva estada allà. Espero ensortir-m'hen. És una cosa complexa que pot ajudar molt per saber quines linies es poden seguir en un futur. Espero fer-ho molt bé.

Ja seguiré informant dels meus avenços

Preparatius

Ostres, encara no tinc ni el bitllet, però és com si ja estigués a l'avió.
Aquest serà un gran viatge on vull poder arribar a fer...

* Veure una altre realitat, ben llunyana a la meva diària.
* Conèixer un altre món i altres gents
* Poder fer un estudi de necessitats de la zona per poder veure amb què podem ajudar des de Badalona.
* Explorar altres móns
* Crèixer com a persona
* Conèixer els meus límits

I un llarg etc.

Espero poder realitzar un bon treball i poder-lo compartir. De moment, encara estic escalfan motors.