Cada dia que passa sento que em poso més nerviosa. Tinc moltes ganes de marxar, però deixar enrera certes coses i persones....em fa dubtar molt.
Bé, aquesta setmana he fet molts progressos.
- Actualitzar el meu passaport, que em caducava el febrer.
- Comprarar-me un portàtil per poder fer la meva tasca i poder parlar amb els meus des de allà.
- He anat a vacunar-me, encara em fa mal el braç de les punxades.
- Ja començo a pensar quines maletes m'enportaré i què hi posaré a dintre.
Bé, poc a poc. Aix quins nervis
divendres, 30 de novembre del 2007
dilluns, 12 de novembre del 2007
El que puc deixar enrera
És curiosa la vida.Fa 4 dies no tenia cap tipus de lligam per poder fer, amb tranquilitat, aquest viatge. Una setmana després de comprar el bitllet vaig conèixer una persona molt especial.
Les contradiccions de la vida. Per una banda vull marxar i tenir una experiència diferent de les que he tingut. Però, per una altre banda, em quedaria per aquesta persona.
Ho hem estat parlant i els dos entenem la postura de l'altre. Però la tristesa apareix quan hi pensem.
Només espero que tot ens vagi bé. Poder fer-ho tot. Fer un viatge esperat, superar la soledat i poder tornar per trobar-me amb aquesta persona que m'ha canviat la vida en un tres i no res.
Gràcies carinyo, t'estimo molt.
dijous, 8 de novembre del 2007
El Projecte
Avui he tingut una reunió bastant important pel meu viatge. El projecte que faré a Chichigalpa comença a tenir una mica de cara i ulls.
En Benji Moliné, uns dels mestres de la l'escola Jungfrau, que fa 10 anys, que treballa per què l'agermanament amb l'escola Francisca González, tiri endavant, m'ha donat informació bastant important per poder perfilar la meva tasca a Chichigalpa.
Sobre l'any 2000 es va fer un estudi de la població, a càrrec d'Arquitectes sense fronteres. En ell es veu les parceles que es van construir, les famílies que les van habitar, els seus estudis, les professions i algunes observacions interessants sobre aquestes.
Tenint com a base això, la idea és fer una comparació amb l'any 2000. Veure com estan ara les famílies, si s'ha ampliat el nombre de persones que hi vui, si els menors estan escolaritzats, qui treballa dintre del cercle familiar i quines problemàriques hi pot haver.
A part, hi ha una zona pròxima al Barri de Los Lirios, on s'estan construïnt un munt de barraques. Aquí s'haurà de veure com viuent aquestes famílies i veure quès es pot fer de cara al futur amb aquest sector de la població.
A l'Escola Francisca González faré una visita i veure en què puc col·laborar.
Los Pinoleros. Un esplai creat arrel d'un casal d'estiu que van fer els meus companys i companyes de l'esplai Xirusplai fa dos estius.
I altres coses que aniré informant que ara m'estic veient molta feina de cop.
Ostres, escrivint m'estic donant compte que en tres mesos és complicat fer tot això. Però, aniré a fer el màxim possible, que en tinc moltes ganes.
Queda poc temps, però ja em veig a sobre l'avió direcció a Managua. Quins nervis.
En Benji Moliné, uns dels mestres de la l'escola Jungfrau, que fa 10 anys, que treballa per què l'agermanament amb l'escola Francisca González, tiri endavant, m'ha donat informació bastant important per poder perfilar la meva tasca a Chichigalpa.
Sobre l'any 2000 es va fer un estudi de la població, a càrrec d'Arquitectes sense fronteres. En ell es veu les parceles que es van construir, les famílies que les van habitar, els seus estudis, les professions i algunes observacions interessants sobre aquestes.
Tenint com a base això, la idea és fer una comparació amb l'any 2000. Veure com estan ara les famílies, si s'ha ampliat el nombre de persones que hi vui, si els menors estan escolaritzats, qui treballa dintre del cercle familiar i quines problemàriques hi pot haver.
A part, hi ha una zona pròxima al Barri de Los Lirios, on s'estan construïnt un munt de barraques. Aquí s'haurà de veure com viuent aquestes famílies i veure quès es pot fer de cara al futur amb aquest sector de la població.
A l'Escola Francisca González faré una visita i veure en què puc col·laborar.
Los Pinoleros. Un esplai creat arrel d'un casal d'estiu que van fer els meus companys i companyes de l'esplai Xirusplai fa dos estius.
I altres coses que aniré informant que ara m'estic veient molta feina de cop.
Ostres, escrivint m'estic donant compte que en tres mesos és complicat fer tot això. Però, aniré a fer el màxim possible, que en tinc moltes ganes.
Queda poc temps, però ja em veig a sobre l'avió direcció a Managua. Quins nervis.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)